Context Històric a Catalunya al S.XIX
- Rania Ayatt
- 1 dic 2023
- 8 Min. de lectura
Per poder entendre quina era la situació laboral, econòmica i social de la dona igualadina cal tenir en compte l'àmbit històric en el qual va ocórrer tot aquest succés, i per això és important entendre l'entorn de la Catalunya del S.XIX.
Al llarg del segle XIX, les diferències entre les classes socials a Catalunya cada vegada eren majors pel que va causar que es notés més la manca de sous dignes i això es va reflectir en l'estil de vida que portava la gent obrera comparat amb l'alta burgesia.
La gent de classe obrera només es podia permetre pagar les necessitats bàsiques com ara el lloguer i el menjar, a diferència de la classe alta que gaudia de més luxes.
Aquesta bretxa salarial va portar que hi haguessin revoltes on demanaven sous i condicions laborals dignes, que van ser decisives pels obrers a l'hora de vetllar per unes condicions més dignes en un futur, però malauradament aquests fets no van agradar al proletariat per la gran pèrdua de diners que això comportava.
A conseqüència de la gran manca d'educació obrera, l'analfabetisme era més habitual del que hagués agradat i, per tant, aquest va ser un condicionant perquè molts nens de deu anys comencessin a treballar en les grans fàbriques tèxtils, en les quals la gran majoria d'infants no arribava als vint anys a causa de les feines que havien realitzat anteriorment, ja que en la gran majoria de casos el material de les fàbriques acabava en els pulmons d'aquests provocant problemes pulmonars que acabaven en tragèdies.
Crèdits de la imatge:
Revolució Industrial Igualadina
La Revolució Industrial Igualadina neix a partir del segle XVIII i va mecanitzar totes aquelles feines que havien estat treballades a mà. Això va provocar un gran descontent en la població per la preocupació de quedar-se sense feina i no poder alimentar a les seves famílies, però al cap i a la fi es va necessitar més mà d'obra en aquestes grans indústries i per tant, per poder realitzar les feines mecanitzades, es va introduir la figura femenina en l'àmbit laboral, però també s'hi van veure involucrats els infants que realitzaven feines que els adults no podien dur a terme per la seva mida.
La Revolució Industrial Igualadina es distingirà en dues parts:
1 part: Augment demogràfic, econòmic, social entre d'altres.
2 part: Decadència de tots el bens assolits.
A conseqüència de la decadència de la segona part de la revolució industrial , sorgirà una gran crisis a la comarca de l'Anoia, degut a la dependència que hi havia entre els diferents municipis per poder realitzar les manufactures.
La incorporació de la dona al món obrer
Tot i que parlem de la incorporació de la dona com una cosa recent, no és del tot cert ja que algunes dones de l'època s'hi dedicaven a determinades feines per la manca de recursos o per aconseguir una independència econòmica, algo estrany per aquella època.
Malgrat aquestes dones treballaven, no se'ls remunerava tota la feina que havien realitzat i per això parlem de la introducció de la dona com un succés recent, perquè no va ser fins més tard quan se'ls va reconèixer els drets laborals.
És per això que gràcies a la industrialització es va visibilitzar la presència de la figura femenina en aquest àmbit, dominat pel sexe oposat, amb el qual la dona va tenir la oportunitat de demostrar que era capaç de realitzar la mateixa tasca que l'altre gènere, tot i que el proletariat seguia infravalorant la seva labor.
Perquè al contrari que l'home, la dona sempre ha hagut de demostrar que era vàlida alhora de realitzar una tasca, en canvi l'home no havia de justificar que tenia les qualitats adequades per poder realitzar una labor. I és aquest un dels grans problemes que es porten arrossegant des de fa segles.
En virtut de les males condicions en les quals treballaven, va haver-hi una gran mobilització de dones obreres que van decidir reivindicar els seus drets laborals, amb els quals exigien unes condicions i salaris dignes.
Així mateix la introducció de la dona resultava una amenaça per el sexe oposat, degut al baix cost que tenia la mà d'obra femenina, però desafortunadament, tot i que la col·laboració de la figura femenina va ser molt important, no era reconeguda degudament.
El paper de les dones obreres a Igualada
La funció principal que havien de complir les dones de l'època, era deixar lentament el treball domèstic per adquirir càrrecs en les industries tèxtils, malgrat aquests no els hi donguessin llocs de treballs dignes.
El salari de la dona igualadina comparat amb el de l'home era inferior, ja que aquesta cobrava una mitjana de 4 rals per dia i l'home en cobrava 8, així mateix les dones treballaven com a teixidores en les fàbriques tèxtils, on eren explotades per les hores inhumanes que realitzaven.
“La mayor de todas las infamias que se cometen con nosotras, el decoro me prohíbe expresarlo; pero ya sabéis que rara es la casualidad que los padres no tengan que lamentar la deshonra de sus hijas, siendo causa de estos males, los capataces y los semi-burgueses que están al frente de los trabajos.”
La Federación Igualadina, declaracions d’una obrera de Capellades, març de 1883.
Font de la cita:
Les lluites socials i polítiques de la dona igualadina
Arran de les injustícies que patien la majoria de dones en l'àmbit laboral, van tenir lloc les revoltes on és demanaven sous i condicions laborals dignes, que per part del proletariat no es tenia en compte ja que les jornades realitzades no eren remunerades degudament i se'n aprofitaven de les situacions de les famílies obreres per lliurar sous cada cop més indignes, per lo que al 1881 al Teatre Tívoli de Barcelona, es va convocar una assemblea de la Societat de Teixidors on més de 4.000 obrers i obreres, demanaven condicions laborals dignes i una reducció en quant a la jornada laboral.
Al cap davant de tota aquesta revolta s´hi trobava Josefina Aguilera, anomenada líder de les teixidores igualadines, pel seu acte de valentia en el qual pren la paraula quan es va convocar la assemblea.
Així mateix en aquell mateix instant els obrers i obreres igualadins i igualadines van convocar una vaga per reivindicar els seus drets, que va perdurar fins el febrer del 1882, al cap de 19 setmanes de protestes, amb les quals van arribar a un acord.
Degut a la persistència de la vaga se la va anomenar La Vaga Llarga, on les dones van deixar la seva empremta per la comesa que realitzaven, com ara les vigilàncies per rebatre a les dones que volien anar a treballar a les fàbriques tot i haver-hi una vaga vigent. Al marge de dur a terme totes aquestes trameses, també controlaven les mercaderies que entraven i sortien de les ciutats per poder impossibilitar el pas d'aquestes.
D'aquesta manera per manifestar-se es recorrien els carrers amb càntics col·lectius, els quals servien com a forma d'apoderament per llançar missatges implícits contra els abusos laborals, i provocant enfrontaments amb la guàrdia civil.
A conseqüències dels seus actes, setze dones obreres van ser detingudes i condemnades per l’Audiència Provincial de Barcelona al febrer de 1882 a dos mesos i un dia de presó, damunt de penes de multes.
Principalment , les seves condemnes van establir-se per delictes de robatori amb violència, desordres públics, coaccions i desobediència a l'autoritat, i finalment va ser el 4 de novembre de 1884 quan van ser processades i ingressades a la presó.
Nivell de vida de les treballadores igualadines
Alhora de constar quin era el nivell de vida que duien les dones igualadines cal tenir en compte les dades proporcionades en relació amb els sous de les obreres.
En aquest cas el sou de les dones estava entre els 3 i els 4 rals diaris, tenint en compte les 13 hores diàries que realitzaven a les fàbriques tèxtils, per tant, tenint en compte aquestes dades la dona igualadina no gaudia de luxes, tot lo contrari, s'havia de sacrificar tant a la llar com en la feina perquè tot i que realitzava altres tasques, aquests no la excloïen d'atendre la llar, ja que en aquella època l'únic model de família vàlid era aquell constituït per un home que aportava un salari, una dona dedicada a la llar i els fills que arribats a certa edat també havien de contribuir.
En definitiva, els salaris de les dones no els servien ni per subsistir ja que depenien del sou de la resta de components de la família per poder pagar les necessitats bàsiques.
Aportacions de la dona en el món laboral
Amb la revolució industrial, va haver-hi un notable augment de mà d'obra, per part de les fàbriques que necessitaven una alta demanda de gent amb el qual, la figura femenina va posar-se al cap davant i va oferir-se per formar-ne part.
D'aquesta manera van afavorir en el creixement econòmic, degut a la seva mà d'obra que va impulsar la manufactura, entre d'altres provocant l'augment de la producció que va ser el responsable del gran impuls que va rebre l'economia.
Tant mateix gràcies a la seva incorporació en aquest àmbit, van obtenir un empoderament econòmic i social que es va esdevindré amb la seva imposició davant d'una societat masclista, acte que va canviar la dinàmica de gènere en la societat i va ser un precursor del moviment sufragista i de la lluita per la igualtat de gènere en les dècades següents.
A mesura de que les dones ingressaven en el món laboral, hi havia un major interès per la seva educació i el seu desenvolupament d'habilitats, que va ser un propulsor per conduir a l'establiment d'escoles i programes de formació per a dones, la qual cosa al seu torn va contribuir al seu apoderament i desenvolupament personal.
La participació de la figura femenina en el treball industrial sovint requeria la reorganització de les estructures familiars i amb això les dones van deixar de ser exclusivament mestresses de casa i van assumir rols econòmics més actius, amb els quals van aportar un sou més, però malgrat el seu esforç, no van aconseguir influir en la dinàmica familiar o en la forma en la què es distribuïen les responsabilitats.
Finalment, en virtut de la presència de les dones l'àmbit laboral, van contribuir en avenços tecnològics que fomentaven la millora en els mètodes de producció, col·laborant d'aquesta manera en la innovació i l'eficiència del moltes indústries.
La dona obrera igualadina en l'actualitat
La dona obrera igualadina ha demostrat al llarg dels segles que la seva participació en l'àmbit laboral ha estat essencial per poder avançar tant en l'àmbit econòmic com en el social, però malauradament en l'actualitat segueixen en vista les dificultats que té una dona per poder aconseguir un lloc de treball digne o per obtenir sous dignes, fets que demostren en molts aspectes que la societat segueix aturada en el passat, així mateix la taxa d'atur a Igualada reflexa les diferències que tenen les dones a l'hora d'aconseguir feina.
En aquest cas les xifres s'han tret de gen.cat, on mostren les dades d'atur entre les dones i els homes igualadins, on s'observa una major taxa d'atur en el sector femení.
El total d'habitants a Igualada son de 40.767 dels quals 2.178,2 estan al atur i dins d'aquestes dades més de la meitat són dones amb una xifra de 1.316,0 aturades enfront dels 862,2 d'homes aturats.
Enllaços disponibles per obtenir més informació:
Bình luận